Potenciar la sostenibilitat dels edificis des del planejament urbanístic: l’experiència de Collbató

El tema de la sostenibilitat en l’edificació apareix de manera molt freqüent en les publicacions especialitzades i també en els mitjans de comunicació en general tot i que sovint s’utilitza de manera poc rigorosa o si més no sense una justificació tècnica al darrera. Avui en dia tothom diu que projecta o que promou o que ven un “edifici sostenible”, quan en realitat com a molt hauria de dir que incorpora alguna mesura de sostenibilitat (potser només en l’estalvi d’aigua, per exemple).

Molts municipis compten amb ordenances que afavoreixen que els edificis siguin més sostenibles, però en la majoria de casos regulen determinats aspectes parcials com ara el tractament de residus, l’aprofitament de l’energia solar, la reutilització d’aigües pluvials, etc.

Si bé és cert que el Codi Tècnic de l’Edificació i el Decret 21/2006 de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis, van comportar una notable millora dels nivells mínims de sostenibilitat, no existeix -llevat d’algun intent puntual, com un model d’ordenança de les comarques gironines- cap normativa urbanística que potenciï de manera global que les noves construccions siguin més sostenibles.

Certament existeixen altres estàndards que mesuren la sostenibilitat dels edificis, com els segells Breeam o Leed, però sempre es tracta de certificats voluntaris que actualment contracten només determinats edificis singulars. La manera de potenciar a nivell més global que els projectes d’obra nova o de reforma adoptin criteris de sostenibilitat hauria de venir de l’urbanisme. D’aquesta manera es podria assegurar que totes les construccions del municipi o d’un determinat àmbit fossin més sostenibles, i això sí que tindria una incidència significativa en el medi ambient.

En aquesta línia, l’equip de GMG ha elaborat, en col·laboració amb la Diputació de Barcelona, el document “Criteris tècnics per a la definició de la normativa d’edificació i paisatge urbà del municipi de Collbató”. Es tracta d’un primer estudi per analitzar com es poden introduir, a nivell urbanístic, mesures que fomentin la sostenibilitat en els edificis. Les propostes que es plantegen podran ser incorporades en la normativa del futur Pla d’Ordenació Urbanística Municipal.

La proposta que s’ha plantejat es basa en criteris de flexibilitat, simplicitat, i en l’objectiu d’assolir una millora real a nivell global. En aquest sentit, entenem que un mateix nivell de sostenibilitat es pot assolir per diferents vies, i per tant la regulació proposada ha de garantir suficient llibertat de projecte. Per posar un exemple: una millora de l’aïllament d’una casa comporta un estalvi d’energia, però el mateix estalvi també es pot aconseguir segurament millorant la captació i les proteccions solars, utilitzant energies renovables, etc.