Rehabilitació del vestíbul de l’escola d’idiomes FIAC: quan convé més treure que posar

El passat mes de setembre vam acabar les obres de rehabilitació del vestíbul d’accés de l’escola d’idiomes FIAC, al carrer del Vall de Terrassa, que ocupa un edifici magnífic al centre de la ciutat amb molts anys d’història.

L’encàrrec consistia en reorganitzar l’espai disposant-hi dos llocs de treball per l’administració i renovar-ne l’estètica.

Durant més de cinquanta anys l’immoble ha servit com a escola d’idiomes i successives reformes l’han anat adequant i posant al dia per a l’ús acadèmic. En casos com aquest és habitual trobar-nos diferents capes de materials sobreposats que, en diferents moments, han pretès renovar tapant allò que considerem vell i que estem cansats de veure.

En la nostra proposta hem agafat el camí invers i hem despullat l’interior de l’edifici traient-li tot allò que els anys li han anat sobreposant. Hem fet neteja, hem tret aplacats de melamines, que amagaven aplacats de fusta, que a la vegada amagaven enrajolats, que a la vegada amagaven l’obra vista i el tapial amb els que es va construir l’edifici. Hem tret els falsos sostres que amagaven enguixats de voltes i hem sorrejat els enguixats per veure la fàbrica de maó, els arcs dels dintells i la volta catalana, construïts en una època en que els materials que ara veiem, tenien més valor que els jornals dels treballadors que els apilaven amb tant d’ofici.

Després hem dibuixat un moble que, un cop muntat, organitza les necessitats funcionals de l’espai. Un moble que no toca l’edifici, que el respecte, que no l’amaga i que arribat el dia que les necessitats o l’estètica demanin una altra cosa, es podrà tornar a desmuntar.

Ara l’edifici on s’hi ensenyen idiomes, també ensenya com està fet, com es construïa una paret mitgera de tapial, com es muntava un arc de porta i com es trabava una volta catalana. I qui sap si algun jove estudiant d’idiomes s’hi fixarà i l’edifici agraït li ensenyarà també la seva lliçó.