Regulació urbanística de la implantació d’instal·lacions d’energies renovables

Darrerament molts ajuntaments de Catalunya s’estan plantejant com regular la implantació d’instal·lacions d’energies renovables en el sòl no urbanitzable en el seu terme municipal.

És evident que la necessitat urgent d’incrementar l’ús d’energies renovables és indiscutible avui en dia per intentar assolir els objectius ambientals consensuats a nivell mundial per frenar el canvi climàtic. No obstant, a determinats municipis i col·lectius els preocupa també que la implantació de parcs eòlics o fotovoltaics es faci d’una manera ordenada, sense perjudicar altres valors ambientals, paisatgístics o patrimonials.

Amb aquesta finalitat alguns Ajuntaments estan iniciant la formulació d’instruments de planejament urbanístic que regulin les condicions d’implantació d’aquests parcs solars o eòlics. Des de GMG estem redactant diversos plans amb aquest objectiu, ja sigui mitjançant un Pla especial, com en el cas de Santa Margarida i els Monjos, o mitjançant modificació del planejament general, com en el cas de Les Franqueses del Vallès.

Per fer-ho, a GMG hem elaborat una metodologia que, mitjançant un sistema d’informació geogràfica, recull tota la informació territorial disponible (pendent del terreny, capacitat agrològica, sistemes de comunicació, xarxa elèctrica, irradiació solar, elements patrimonials, hidrologia, etc.), filtra la que té incidència en l’àmbit d’estudi, i analitza de manera combinada les diferents fonts. D’aquesta manera  es fan evidents les zones aptes o no per a la implantació d’aquests parcs d’energies renovables, i aquesta base permet d’una manera més racional i científica prendre decisions que acabin de completar la proposta de regulació, graduant les mesures de protecció (distàncies a elements patrimonials, a camins històrics, control de l’impacte paisatgístic, etc.).

Estem convençuts que d’aquesta manera es pot assolir una regulació urbanística que faciliti la implantació de parcs fotovoltaics o eòlics necessaris per poder aconseguir els objectius de Protocol de Kyoto de 1997 i de l’Acord de París de 2015 però que alhora es garanteixi una actuació coherent i respectuosa amb les preexistències i el paisatge.