La memòria social i les novetats legislatives en matèria d’habitatge

Aquests darrers mesos han entrat en vigor diverses disposicions legals relatives a l’habitatge (Decret Llei 17/2019, Llei 5/2020) que modifiquen la Llei d’urbanisme i la Llei del dret a l’habitatge, i introdueixen alguns canvis respecte les reserves d’habitatge protegit dels plans urbanístics i els allotjaments dotacionals.

La nova normativa obliga a les administracions a un major compromís respecte les polítiques d’habitatge: obliga a que l’aprofitament que els Ajuntaments reben gratuïtament dels sectors i polígons d’actuació urbanística es destini a habitatge protegit de lloguer, d’acord amb les necessitats reals de la demanda.

Per altra banda, també facilita, amb determinades condicions, que l’Administració pública pugui optar per altres vies per poder promoure aquests habitatges de protecció oficial, per exemple acordant permutes per pisos ja construïts, drets de superfície, etc., plantejant aquesta possibilitat de col·laboració público-privada fins i tot en el cas dels allotjaments dotacionals (per joves, gent gran o altres col·lectius), que a partir d’ara s’integren dins el sistema d’equipaments comunitaris.

Amb tot això la memòria social del planejament urbanístic cobra major importància de cara a analitzar la demanda i definir les característiques dels habitatges perquè encaixin amb les necessitats dels seus destinataris. L’equip de GMG ha redactat nombroses memòries socials tant del planejament general com de plans derivats, i darrerament ha estat treballant en aquest tipus d’instruments al municipi de Sant Just Desvern i de Castellar del Vallès.